Últimament m'estic adonant de moltes coses, bàsicament perquè m'agrada observar-les i em curiosegen.
L'era en la que vivim contrastant amb dues generacions anteriors és realment sorprenent.
Fa uns dies va passar per casa el meu avi, que de normal viu lluny de la família, a uns 200 quilòmetres de distància. És un avi "de veritat", m'explico:
No està gens adaptat a les noves tecnologies, fa servir un telèfon que es podria anomenar "de usar y tirar" quasi, i també porta una càmera complementaria per a fer fotos de la família ja que el dispositiu no té càmera, ni internet.
Llavors, jo em pregunto, i si tothom utilitzés els mateixos mètodes, com seria el món avui en dia? És a dir, si tot hagués avançat de manera igual excepte la tecnologia, on seríem ara mateix?
Resulta que vam agafar el cotxe amb la família per anar a Ripoll. Ell fa molts anys, havia tingut coneguts i bons amics allà, però per sort o per desgràcia havia perdut el contacte amb tots aquells. La qüestió és que sabia perfectament on dirigir-se i en cap moment es va preocupar de trucar o parlar amb les persones les quals volia veure. Simplement, va anar a un bar, que és on de normal se solien trobar, i ni tan sols tenia la certesa de que aquesta gent seguís viva.
Hem arribat a tal punt, i dic hem, perquè em fico dins el sac, de que no fem mai res sense parlar-ho, ni esperem que mai ningú estigui enlloc sense haver-hi quedat. Això espatlla les persones, espatlla les relacions. És per això que avui en dia les relacions es forgen amb tan poca força i tot és líquid.
L'era en la que vivim contrastant amb dues generacions anteriors és realment sorprenent.
Fa uns dies va passar per casa el meu avi, que de normal viu lluny de la família, a uns 200 quilòmetres de distància. És un avi "de veritat", m'explico:
No està gens adaptat a les noves tecnologies, fa servir un telèfon que es podria anomenar "de usar y tirar" quasi, i també porta una càmera complementaria per a fer fotos de la família ja que el dispositiu no té càmera, ni internet.
Llavors, jo em pregunto, i si tothom utilitzés els mateixos mètodes, com seria el món avui en dia? És a dir, si tot hagués avançat de manera igual excepte la tecnologia, on seríem ara mateix?
Resulta que vam agafar el cotxe amb la família per anar a Ripoll. Ell fa molts anys, havia tingut coneguts i bons amics allà, però per sort o per desgràcia havia perdut el contacte amb tots aquells. La qüestió és que sabia perfectament on dirigir-se i en cap moment es va preocupar de trucar o parlar amb les persones les quals volia veure. Simplement, va anar a un bar, que és on de normal se solien trobar, i ni tan sols tenia la certesa de que aquesta gent seguís viva.
Hem arribat a tal punt, i dic hem, perquè em fico dins el sac, de que no fem mai res sense parlar-ho, ni esperem que mai ningú estigui enlloc sense haver-hi quedat. Això espatlla les persones, espatlla les relacions. És per això que avui en dia les relacions es forgen amb tan poca força i tot és líquid.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada